DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATEXEMPT, -EMPTA adj.
Lliure, no subjecte (a una obligació, càrrega, defecte, tribut, etc.); cast. exento. Per humanals necessitats de les quals natura alcun hom munit de quanta's vulla potència no ha fet exempt, nós de offici de barbers freturam, Ordin Palat. 75. Era benanança estar exempt de les ànsies dels fills, Genebreda Cons. 131. La verge està exempta de tals embaraços, Viudes donz. 414.
Fon.: əgzémt (Barc.); eksént (Val.); əʣént (Palma).
Etim.: pres del llatí exemptus, mat. sign., part. pass. de eximĕre ‘eximir’.