Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  exercir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXERCIR v. tr.: cast. ejercer.
|| 1. Posar en acció. La justicia de Déu se exercesca, Metge Somni i. Lo consell que vos dó és que us vullau exercir en fer bones obres, Sermons SVF, i, 286. Fortitut corporal e ardiment se vol exercir ab sauiesa, Tirant, pròl. Deu considerar lo sirurgià quina operació és aquella la qual deu exercir en el cos humà, Cauliach Coll., pròl.
|| 2. Practicar (un ofici, càrrec, treball professional, etc.) E aquell absent o occupat, l'altre son offici exercesqua, Ordin. Palat. 63. Comanant al dit Arnau de Vallseca en regir e exercir lo dit consolat, doc. a. 1382 (Capmany Mem. ii, 162). Griselda exercia negocis femenils e domèstics, Valter Gris. 7. a) absol. Treballar en una professió. «Tinc el títol d'advocat, però no exerceixo».
    Fon.:
əgzəɾsí (Barc.); ekseɾsíɾ, eјʃeɾsíɾ (Val.); əʣəɾsí (Palma).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí exercēre, mat. sign.