Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  exercitar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXERCITAR v. tr.: cast. ejercitar.
|| 1. Fer treballar de manera adequada algú o alguna cosa per fer-li adquirir, augmentar o conservar una facultat, aptitud, habilitat, etc. Per ventura en tota ma vida no hauré avinentesa de exercitar lo cors, Curial, ii. 3. Fassen exercitar la gent en tirar de arcabús, doc. a. 1564 (Hist. Sóller, ii, 127). Les creatures racionals exercitades per aquella en bones lletres, Ordin. Univ. 1560, Aii. a) refl. Aplicar-se insistentment a fer una cosa. Que los cinch senys corporals se exerciten en apendre les diverses obres, Llull Felix, pt. iii, c. 2. Encara us haureu a exercitar en guarir una altra malaltia, Villena Vita Chr., c. 46. Se exerciten en las ditas armas, doc. a. 1599 (Col. Bof. viii, 524).
|| 2. Exercir, posar en pràctica (una facultat, un dret, un càrrec, etc.). Sabuda cosa és que los hòmens han de exercitar les armes e han a saber la pràctica de la guerra, Tirant, c. 21. Prenint carn humana per manifestar y exercitar la sauiesa sua, Villena Vita Chr., c. 232. Los qui exercitaran et exercitat hauran no sols la dita esgrima mes los altres officis, doc. a. 1599 (Col. Bof. viii, 526). Hagué d'exercitar molt sa paciència, Roq. 8. Exercita llavors ton aspre imperi, Riber Geòrg. 51. a) refl. Aplicar-se a fer una cosa. Si per flaquesa de ànimo aquest cartell... refusau, de aquell jorn corrent lo temps, exercitant-me en lo que offert me só, prosehiré contra vós, doc. a. 1472 (Misc. Rubió, iii, 29).
    Fon.:
əgzəɾsitá (Barc.); agzeɾsitá (Ll.); eјʃeɾsitáɾ (Val.); əʣəɾsitá (Palma).
    Etim.:
del llatí exercĭtare, mat. sign.