Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  exhalar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXHALAR v.
|| 1. tr. Desprendre, emetre, deixar anar (una matèria gasosa, un vapor, una olor); cast. exhalar Gratant se ve a exalar e evaporar, Albert G., Ques. 42 vo. Aquestes flors exhalan un olor suau, Lacavalleria Gazoph. Fàcilment per elle se exalarian vapors nocius, doc. a. 1715 (BSAL, viii, 211). A l'hora en què los flors exhalan més perfums, Vilanova Obres, xi, 223. Exhalaven fetor de cadavre, Rosselló Many. 122. a) per ext., Deixar anar (veu, soroll, crits). Les galeres exhalaven un xivarri de veus i rialles, Ruyra Parada 37. Sa gent exhalà un crit d'esglay, Ignor 32.—b) per ext., «Exhalar un sospir»; «Exhalar l'esperit»—c) fig. Lo novell bàlsam que exhala sa doctrina, Costa Trad. fant. 108. Solemne y nupcial l'augusta nit s'exhala, Riber Sol ixent 128.
|| 2. intr. (en l'ús vulgar mall. i men.) Exhalar-se; desprendre's un gas, vapor, olor. Pose-u an es foch y tapa-u amb una tapadora que no cloga, a fi de que es vapor puga exhalar, Ignor. 71.
|| 3. tr. Esplaiar, desfogar (un sentiment, l'esperit, etc.); cast. desahogar. La pruïja gratant se ve a exalar, Albert G., Ques. 42 vo. Exhala sa enyorança, com ella, en ais de mort, Atlàntida viii.
|| 4. refl. o intr. Esplaiar-se, desfogar-se; cast. desahogarse. Per veure't com exhales en ritme de cansons, Salvà Poes 138. Ta flauta va cercant suaus poesies per exhalar-s'hi en plor, Riber Sol ixent 53.
    Fon.:
əgzəlá (Barc.); agzalá (Ll.); eksaláɾ (Val.); əʣəlá (Palma).
    Etim.:
del llatí exhalare, mat. sign. || 1.