EXHAURIR v. tr. Treure d'un recipient tot allò que conté; esgotar; consumir o despendre-ho tot fins a l'últim; cast. agotar. «L'edició s'ha exhaurit en pocs mesos». Fon.: əgzəwɾí (Barc.); eksawɾíɾ (Val.); əʣəwɾi (Palma). Etim.: pres del llatí exhaurīre, mat. sign.
La consulta avançada al DCVB es fa a través de la plataforma BDLex.