Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. exigir
veure  2. exigir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. EXIGIR v. tr.
Demanar imperativament en virtut d'un dret, d'una autoritat, d'una força; requerir indispensablement; cast. exigir. Quant indegudament serà extort o exhigit, doc. a. 1388 (Priv. Vilafr. 41). Cascun any sien exigits et collits per via de talla, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 326). Que les coses demunt dites exigiscats, doc. a. 1410 (Hist. Sóller, ii, 13). No li aguessin exigit un treball tant pesat, Massó Croq. 22.
    Fon.:
əgziʒí (Barc.); eksiʧíɾ (Val.); əʣiʒí (Palma).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
pres del llatí exigĕre, mat. sign.

2. EXIGIR v. tr. ant.,
per exiguir. O son llochtinent hage exhigir la dita pena sens tota gràcia e mercè dins en la ciutat, doc. a. 1433 (Boll. Lul. ii, 256).