Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  exiliar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXILIAR o EXILAR (i ant. exillar, exellar). v. tr.
Condemnar a exili; cast. desterrar. Prec-vos, Sènyer, que vós exilets e movats les coses de ma cogitació, Llull Cont. 4, 18. Los X manaments... exillats són en est boscatge, menyspreats, desobeits, Llull Blanq. 42, 2. Com Léntulo, marit seu, fos exillat en Cicília, Metge Somni iv. Eren venguts aquí habitar perque eren estats exellats de la illa de Rodes, Tirant, c. 394. Ciutat de Déu, dels exellats refugi, Cartoxà IV, 145 vo. No hauien poscut exiliar del món la fe christiana, Boades Feyts 45. Y al pobre exilat | parleu de la pàtria, Verdaguer Flors Calv. 21. Els llocs propis de la vida humana se'ns tancaven, n'érem exiliats per un temps incert, Ruyra Pinya, ii, 103.
    Fon.:
əgziliá, əgzilá (Barc.); eksiliáɾ, eksiláɾ (Val.); əʣiliá, əʣilá (Palma).
    Etim.:
derivat de exili (exil, exill).