DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXIMIR v. tr.
Exceptuar, alliberar d'una obligació, càrrec, càstig, etc.; cast. eximir. Jo só sempre estat eximit dels càrrechs, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.: əgzimí (Barc.); eksimíɾ (Val.); əʣimí, əʣəmí (Mall.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Var. form.: exemir (Aquests tals vull que sien exemits de la dita servitut, doc. a. 1475, BSAL, vii, 204).
    Etim.: pres del llatí eximĕre, mat. sign.