DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXPEDICIÓ f.: cast. expedición.
|| 1. Promptitud, llestesa en el despatx dels assumptes, en l'obrar.
|| 2. Acte i efecte d'expedir, de despatxar negocis, assumptes. Per expedició e reformació dels negocis de nostre orde, doc. a. 1438 (Miret Templers 426). Vullats los dits procuradors... tractar favorablement e deguda en lur justícia e expedició de aquella, doc. a. 1450 (Capmany Mem. ii, 278). Per lo dit consell havien estat eletes per expedició de la armada, doc. a. 1493 (Ardits, i, 47). Los reys e prínceps... puguen entendre a la expedició dels grans negocis, Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 23. Donar expedició a una cosa: despatxar-la, resoldre-la. Nostre Senyor Déu que'm darà prest expedició en lo que per mi és stat principiat, Tirant, c. 341.
|| 3. Acte d'enviar, de trametre a un destinatari. «Hem enviat els llibres en dues expedicions: una de sis paquets, i una altra de vuit»
|| 4. Anada o tramesa d'homes, de naus, etc., a un lloc determinat, amb fins guerrers, científics, comercials, esportius, etc. L'expedició acabà malament, Verdaguer Exc. 40. «Ha partit una expedició de savis per a explorar el Tibet».
    Fon.: əspəðisió (Barc.); espeðisió (Val.); əspeðisió (Palma).
    Intens.: expedicioneta, expedicionassa.
    Etim.: pres del llatí expeditiōne, mat. sign.