Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  expedient
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXPEDIENT
|| 1. adj. Convenient, oportú; que condueix a un fi; cast. expediente. Ab los quals aucells encara sens nós pusca cassar segons que veurà als dits aucells esser expedient, Ordin. Palat. 54. Altres concessions a aquexa ciutat necessàries expedients e mils profitoses, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 537). No y ha modo tant expedient a fer la redempció, Villena Vita Chr., c. 17.
|| 2. m. Recurs, mitjà que facilita la consecució d'una cosa; cast. expediente. No y ha altre expedient millor ne pus profitós a la comunitat nostra sino que aquest home muyra, Villena Vita Chr., c. 131. Sien contents | cercarse tals espedients | per a sos mals, Somni J. Joan 1102. Donchs, no us cal dir que'l vell és pobre de spedients, ibid. 2280.
|| 3. m. a) Curs o tramitació que se segueix per a un afer important, i especialment per a una causa en favor o contra d'algú; cast. expediente. S'empleat que ha despatxat aquest expedient, Ignor. 69. Formar o instruir expedient: encausar, sotmetre a un expedient. Cobrir o omplir l'expedient: revestir de tots els requisits necessaris un expedient per a la completa instrucció i resolució de l'afer.—b) Conjunt dels documents o papers corresponents a la tramitació d'un assumpte o negoci. «El procurador m'ha portat l'expedient». Quantes vegades m'han fet entrar expedients a la directiva, Llor Jocs 214.
    Loc.

Fer una cosa per cobrir (o omplir) l'expedient: fer-la per pura fórmula, sense prendre-la seriosament.
    Fon.:
əspəðién (Barc.); espeðiént (Val.); əspeðiént (Palma).
    Etim.:
part. pres. de expedir.