Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  expedir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXPEDIR v. tr.
|| 1. ant. Acomiadar; fer sortir (d'un càrrec o ofici); cast. despedir. En aquest dia los honorables consellers spediren del sou de bombarder a Gonçalo Gallego y assentaren per bombarder en loch de aquell a Vincentio Magat, doc. a. 1536 (Ardits, iv, 45).
|| 2. refl., ant. Deseixir-se; desprendre's de la bona amistat d'algú. E així con don Pero Ferràndez era ab nós al entrar que nós faem en Aragó acuylí don Rodrigo, e espediren-se de nós, e faeren-nos mal d'aquela hora a enant, Jaume I, Cròn. 15. Anaren-se'n tots ensemps al comte e digueren-li: Senyor..., ab ells volem anar a murir, e axí desafiam-vos e'ns espedim de vós, Muntaner Cròn., c. 240.
|| 3. ant. Donar bon despatx; proveir de les coses necessàries al bon anament d'algú. Volem-vos per ço pregar... que us plàcia haver en especial recomendació lo patró e mercaders e altres de la dita sagetia, e tractar e expedir aquells ab tota aquella favor que de vós tenim fiansa, doc. a. 1481 (BSAL, vii, 66).
|| 4. Menar un assumpte o negoci per bon camí, despatxar-lo, dur-lo per vies de solució; cast. expedir, despachar. Encare no hauien espedits sos negocis, doc. a. 1533 (BSAL, x, 42). Que totes causes de semblants recorsos se hajan a interposar en lo consell criminal y se hajan de expedir dintre de sis mesos, Const. Cat. 375.
|| 5. Lliurar per escrit i en la forma deguda (una orde, un decret, títol, etc.); cast. expedir. Havem prontament expedidas las presents, doc. a. 1536 (Hist. Sóller, ii, 54). Los expedirem un títol de mallorquins forasters, Ignor. 5.
|| 6. Enviar; posar en camí mercaderies, gèneres, en direcció a un determinat destí; cast. expedir. «Hem expedit doscents sacs de sucre a Nova York».
|| 7. Fer més ràpid; apressar (Mall.). El jove expedí el pas per atansar-s'hi, S. Galmés (Catalana, ix, 190). a) absol. Despatxar; apressar-se, fer via (Mall.); cast. darse prisa. «Expedeix, si hi vols arribar a temps!»«Bartomeu, es moix és mort. | —'Xa fer, ja en durem un altre! | —Expediu, que mos fa falta, | que es ratolins gisquen fort!» (cançó pop. Mall.). Mu mareta, feysme es llit, | espediu, que estich malalta, Ignor. 34.
    Fon.:
əspəðí (or., bal.); espeðí (occ.), espeðíɾ (val.).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
del llatí expedīre, ‘deslligar, deixar anar’.