DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXPEL·LIR v. tr.
Llançar a fora; cast. expeler, expulsar. Que els tals jueus vils e inútils sien per lo dit governador o el batle expellits de la terra, doc. a. 1305 (BSAL, xx, 340). Es necessari que lo qui vol d'ací alcançar algun premi, que postpose y expelleixca qualseuol carnals desigs, Eximenis Scala. És estat necessari expellir lo dit frare Angel de la administració del dit offici, doc. a. 1517 (Boll. Lul. xi, 180). Aquella part que expellex la matèria, Cauliach Coll., ll. ii, d. 2a, c. 5. a) absol. Brotar, treure brots una planta. Quant comensen de expellir els rosers, Agustí Secr. 40.
    Fon.: əspəɫɫí (Barc., Palma); espelíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Sinòn.: expulsar, treure, engegar.
    Etim.: pres del llatí expellĕre, mat. sign.