DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXPERIÈNCIA f.: cast. experiencia.
|| 1. Pràctica, participació en una cosa, que permet adquirir-ne la coneixença. Per esperiència, mils és signifficada al humà enteniment la immortalitat de la ànima, Llull Gentil 201. Sants hòmens qui ho han cregut per revelació divinal y alguns per experiència ho han sabut, Metge Somni i. Que sia apte e savi a exercici de cavalleria per longa esperiència, Scachs 32. Segons en mi veig per speriència, Villena Vita Chr., c. 1. Perque m'ha plagut la experiència | dels fets de l'amor lo cap me'n fa mal, Proc. Olives 985.
|| 2. Coneixença adquirida per l'ús, per la pràctica. Les viudes m'agraden, puix l'experiència | les orna y abilla de seny y saber, Viudes donz. 486. En lloch d'escoltar y obehir es conseys d'ets homos veys y plens d'esperiència, Ignor. 14. Y's refii de la experiència que els anys donen, Vilanova Obres, iv, 8. Tenir experiència: posseir coneixença de les coses adquirida per la pràctica. Cové a cascun metge experiència haver, Cauliach Coll., pròl.
|| 3. Observació, especialment de fets provocats per l'observador en determinades condicions; experiment. La esperiència que hom pot hauer de la digestiua, si és en bona disposició, és en ço que hom consir en son estament souén, Llull Felix, pt. viii, c. 6. Digueren a lur maestre que volien fer proues de speriència de ço que'ls mostraua per art, Eximplis, ii, 112. La infanta féu moltes experiències per conèxer a Phelip, Tirant, c. 97. Jo vull fer la experiència de aquest medicament, Lacavalleria Gazoph.
    Refr.
—«L'experiència és mare de la ciència» (Cat., Val., Bal.); «L'experiència fa el mestre» (Men.).
    Fon.: əspəɾiέnsiə (or., bal.); espeɾiέnsiɛ (Ll.); espeɾiέ̞nsia (Tortosa, València); əspəɾiέ̞nsi (Mall.).
    Var. ort. ant.: esperiència, speriencia; esperiença (Febrer Purg. iv, 13).
    Etim.: pres del llatí experientia, mat. sign.