DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXPERT, -ERTA adj.
Versat en la coneixença d'una cosa per la pràctica; cast. experto. Los hòmens de Leida eren pus esperts e pus abreujats, Desclot Cròn., c. 139. Era molt bon cavaller e espert, Muntaner Cròn., c. 154. Proba, muller de Adelphus, experta en grech e latí, Metge Somni iv. Tenint marits sauis, experts y prudents, Viudes donz. 427. El més expert del món en beutats femenines, López-Picó Lleures 167. a) especialment, m. Home versat en la coneixença d'una cosa i que està encarregat de decidir sobre ella en cas de litigi. Aquella controvèrsia és remesa al judici dels experts, Lacavalleria Gazoph.
Espert: llin. existent a Àger, Berga, Puig-reig, Barc., Val., etc.
    Fon.: əspέɾt (Barc., Palma); espέ̞ɾt (Val.).Intens.: expertet, -eta; expertíssim, -íssima.
    Var. ort. ant.: spert (Spill 110; Flos medic. 174; Coll. dames 14).
    Etim.: pres del llatí expĕrtum, mat. sign.