Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  expirar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXPIRAR v.: cast. expirar.
|| 1. tr. Expel·lir l'aire de la respiració. «L'aire expirat produeix els sons del llenguatge».
|| 2. intr. Sortir (una substància gasosa, un vapor). Les vapors pusquen expirar del cervell, Cauliach Coll., ll. i, d. 2a, c. 1.
|| 3. intr. (i devegades tr.) Expel·lir l'esperit, morir. a) tr. E axí enmig dels fochs espirà la trista ànima, Alegre Transf. 41.—b) intr. Tramès gran veu et ell espirà, Evang. Palau. Y quina mort tan cuytada és stada la vostra, que anit sigués en aquesta taula e a mig jorn spiràs en la creu, Villena Vita Chr., c. 227. Uns testimonis... cridats pel mort quant espirava, Penya Mos. iii, 156.
|| 4. intr., fig. Acabar, cessar d'existir; desaparèixer. Axí con moren los hòmens... totes coses espiren, e l'home no ha res més avant que la bèstia, Metge Somni i. Un portal... obert a l'alta claró | moridora abans que espiri, Riber Sol ixent 60. Especialment: a) Acabar-se el temps de durada o vigència d'una cosa; arribar el termini fixat. Ans que l'offici dels majordòmens passats expir, doc. a. 1400 (Col. Bof. xli). Aprés que los cinch anys sian expirats, doc. a. 1426 (Man. Vall Ribes). Lo dia del pagament espira demà, Lacavalleria Gazoph.
    Fon.:
əkspiɾá, əspiɾá (Barc.); ekspiɾáɾ, espiɾáɾ (Val.); əspiɾá (Palma).
    Etim.:
pres del llatí exspīrare, mat. sign.