Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  exprés
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXPRÉS, -ESSA adj.: cast. expreso.
|| 1. Manifestat explícitament, clarament i distinta. Veent lo manament qui per vós és estat a mi feyt tan exprés, doc. a. 1308 (Miret Templers 375). Los prechs que l'emperador li feya molt expressos, Muntaner Cròn., c. 209. Tramettem-hi les cartes molt expresses ab fort gran reprehensió, Pere IV, Cròn. 84. La lley fa expressa menció de axò, Lacavalleria Gazoph. A Mallorca en dretura | no són mas ordes expressas?, Aguiló Poes. 208.
|| 2. Tramès amb una missió especial, extraordinària. No habem reduptat ab cert laüt exprés scriure la present, doc. a. 1435 (BSAL, viii, 362). a) ant., substantivat m., Correu especial. Ell ha enviat un exprés, o un home exprés, per avisarlo, Lacavalleria Gazoph.—b) Tren exprés, o subst. exprés, m.: Tren que només s'atura a les estacions principals del trajecte.
|| 3. Fet aposta, amb propòsit deliberat per a una cosa o amb completa adaptació a aquesta. No es podia trobar una terra més expressa per a un convent, Rusiñol Illa 118.
|| 4. adv. Aposta, amb propòsit deliberat. Apar que ell sia vingut exprés pera molestarme, Lacavalleria Gazoph. Lo que sembla que va exprés per esgarriar-les, Vilanova Obres, xi, 189. Com posat exprés per a confort de l'excursionista afadigat, Vayreda Puny. 21.
    Fon.:
əspɾés (or., bal.); espɾés (occ., val.).
    Etim.:
del llatí expressum, supí de exprimĕre, ‘expressar’.