Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  expugnar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXPUGNAR v. tr.
Prendre o véncer a força d'armes; cast. expugnar. La gent de mar con de terra que aquell [lo rey] té per expugnar sos enemichs, doc. a. 1476 (Arx. Gral. R. Val.). Encara David expugnant lo reuelle Gulias, Flos medic. 113. Jaume el Conquerant... va retre Burriana, Penyíscola expugnà, Riber Poes. 325.
    Fon.:
əspuŋná (Barc., Palma), espuŋnáɾ (Val.).
    Etim.:
del llatí expugnare, mat. sign.