DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXQUISIT, -IDA (o -ITA) adj.
|| 1. ant. Recercat, procurat especialment; cast. rebuscado. Seran per aquells robades, enganades e ginyades, o ab falsos abraçaments, o ab menaces, o altres maneres exquisides, Metge Somni iv. Ab permís dels officials d'aquella o per altres vies exquisites, doc. any 1491 (Capmany Mem. ii, 300).
|| 2. Que plau en gran manera per la seva delicadesa, finor, excel·lència; cast. exquisito. Les taules parades de exquisides y vàries viandes, Alegre Transf. 52. Una altra farina que se diu sémola, que se fa d'un blat molt esquisit, Agustí Secr. 89. Se planten moltas y exquisitas herbas, Ordin. Univ. 1638, fol. 30. O quina menja més esquisida!, Alcover Rond. ii, 165.
|| 3. Que es complau només amb coses fines; cast. exquisito. Éssers exquisits en la vida privada, participen... de la grosseria dels altres, Caselles Mult.8.
    Fon.: əskizít (Barcelona, Palma); eskisít (Val.).
    Intens. superl.: exquisidíssim, -íssima.
    Etim.: pres del llatí exquisītum, mat. sign.