Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  exterior
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXTERIOR
|| 1. adj. Situat fora d'un cos, o a la part d'un cos que es veu o actua a fora; cast. exterior. Cinch potències que s'anomenen cinch senys corporals exteriors, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 2. El món exterior conspira contra el món interior des seus ensomis, Ignor. 28. «Actes exteriors»«Culte exterior». «Relacions exteriors d'un país».
|| 2. m. Porció d'espai situada fora d'un cos, d'un objecte qualsevol; cast. exterior. «Ací no ens arriben els sorolls de l'exterior»
|| 3. m. Porció d'un cos situada a la part de fora, o que es veu des de fora; traça, aspecte; cast. exterior. Ell té lo exterior de un home de bé, Lacavalleria Gazoph. Quelcom d'això es degué traslluir en mon exterior, Vayreda Puny. 265. «La casa és gran, però el seu exterior no m'agrada»a) especialment, Pis d'una casa que té balcons o finestres al carrer. «En aquesta casa es lloguen dos exteriors, un interior i un àtic».
    Fon.:
əstəɾióɾ (Barc.); esteɾióɾ (Val.); əstəɾió (Palma).
    Etim.:
pres del llatí exteriōre, ‘de fora’.