DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXTINGIR (ant. extinguir). v. tr.
Fer cessar (el foc, la llum); fer cessar de viure, de subsistir; cast. extinguir. Lo Consell extingí l'offici de Rúbrica de taula, Rúbr. Bruniquer, v, 92. Molt bé ha fet sa Diputació Provincial estingint aquests deutes, Ignor. 43. a) refl. Apagar-se, cessar de viure, de subsistir; cast. extinguirse. Seran delits tots estinguits, Spill 12652. Les fogositats de la joventut se estingueixen ab la edat, Lacavalleria Gazoph. S'era extingida la calor del pit, Salvà Poes. 5. La flamarada va extingir-se, Ruyra Parada 39.
    Fon.: əstiɲʒí (Barc., Palma); estiŋgíɾ (Val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: del llatí exstĭnguĕre, mat. sign.