DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXTIRPAR (ant. estirpar o stirpar). v. tr.: cast. extirpar.
|| 1. Arrencar d'arrel; llevar radicalment (una part malalta). Les operacions dels cirurgians... són tres, ço és a saber tallar... e extirpar o remoure lo supèrfluu, Cauliach Coll., pròl.
|| 2. fig. Destruir radicalment, llevar completament (una cosa operada o establerta pels homes). Que la blasfèmia de nostre Senyor Jhesu Christ sie estirpada de les parts occidentals, Arnau de Vilanova (ap. Menéndez Pelayo Heter. i, apènd.). E per ço, ab bon statut, stirpar aquest peccat, Sermons SVF, i, 22. Encare per stirpar alguna manera de sizanya e enueja que's porta entre ells, doc. a. 1482 (BSAL, vii, 177). Si lo dit joch de pilota de tot en tot sedat e stirpat no era, doc. a. 1450 (Hist. Sóller, i, 397).
    Fon.: əstiɾpá (Barc., Palma); estiɾpáɾ (Val.).
    Etim.: pres del llatí exstírpare, mat. sign.