DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATEXTRAVAGANT adj.: cast. extravagante.
|| 1. Que està fora de certs límits. Especialment: a) jurispr. No inclòs dins el cos d'un codi; més particularment es diu de les constitucions pontifícies no incloses en el corpus del dret canònic. Per que sen dret y extravagant los officials necessaris per a lo exercici e expedició de la Inquisició són exemptos y privilegiats, doc. a. 1535 (BSAL, xxiv, 264).
|| 2. Que està fora del sentit comú o d'allò que es considera assenyat i normal. Receptes curioses axí pera persones com bèsties, y algunes extravagants, Flos medic., portada. Aquell tipus extravagant, neuròtic, tornadís, Pons Com an., 9. Idees i coses extravagants se li encastellaven en el cervell, Massó Croq. 50.
Fon.: əstɾəβəɣán (Barc.); estɾaβaɣánt (Val.); əstɾəvəʝánt (Palma).
Etim.: pres del llatí escolàstic extravagante, mat. sign.