Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  extravagant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXTRAVAGANT adj.: cast. extravagante.
|| 1. Que està fora de certs límits. Especialment: a) jurispr. No inclòs dins el cos d'un codi; més particularment es diu de les constitucions pontifícies no incloses en el corpus del dret canònic. Per que sen dret y extravagant los officials necessaris per a lo exercici e expedició de la Inquisició són exemptos y privilegiats, doc. a. 1535 (BSAL, xxiv, 264).
|| 2. Que està fora del sentit comú o d'allò que es considera assenyat i normal. Receptes curioses axí pera persones com bèsties, y algunes extravagants, Flos medic., portada. Aquell tipus extravagant, neuròtic, tornadís, Pons Com an., 9. Idees i coses extravagants se li encastellaven en el cervell, Massó Croq. 50.
    Fon.:
əstɾəβəɣán (Barc.); estɾaβaɣánt (Val.); əstɾəvəʝánt (Palma).
    Etim.:
pres del llatí escolàstic extravagante, mat. sign.