Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  extraviar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXTRAVIAR v. tr.: cast. extraviar.
|| 1. Treure del camí (en sentit material, intel·lectual i moral). La picardia mal intencionada extravia al poble en las endevinallas, Pelai Briz Cans. v, 275.
|| 2. refl. Perdre el camí; perdre's (una persona o cosa, en sentit material, intel·lectual o moral). Son braç que els lliga i du ses rodes | perquè no s'extraviïn pels espais, Verdaguer Idilis. Qui més enllà no fitura, | s'estravia y se confon, Costa Agre terra 45. Podrian esser motiu d'extraviarse y caure dins sa mala vida, Roq. 32.
    Fon.:
əstɾəβiá (Barc.); estɾaβiáɾ (Val.); əstɾəviá (Palma).
    Sinòn.:
descaminar, descarrerar, esbarrar, perdre.
    Etim.:
pres del llatí extraviare, mat. sign.