DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXTREMAR v. tr.
|| 1. Portar a l'extrem, al grau màxim; cast. extremar. No sabem ane què ve estremar ses coses, Ignor. 53. Don Tomaset... no parava d'extremar sa sol·licitud i fer insinuacions grolleres, Oller Vilaniu 268.
|| 2. refl. ant. Anar-se'n als extrems, al punt més allunyat, al cantó. Cascuns se estremaren del lloch hon la batalla era estada a hun depart, los huns de ça, los altres de lla, Desclot Cròn., c. 159.
|| 3. intr. o refl. Posar tota la cura i atenció en l'execució d'una cosa. Llavors s'entossudeix, s'exalta, extrema pel cantó oposat, Oller Febre, ii, 319.
|| 4. intr. Passar l'hivern a la Plana, els ramats d'ovelles (Maestr.). «Els pastors porten el ganao a extremar a la Plana» (Vistabella).
    Fon.: əstɾəmá (or., bal.); astɾemá (occ., Maestr.); estɾemáɾ (val.).
    Etim.: derivat de extrem.