DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXTREMITUD f.
|| 1. Grau més alt; darreria, punt extrem; cast. extremidad.
|| 2. ant. Extremitat; situació extrema de perill o de necessitat. Y en cas de extremitut de soldats promet donar-li habitació en sa casa, doc. a. 1650 (arx. de Montblanc).
|| 3. Convulsió, estrebada (d'un moribund, d'un qui vol escapar-se, etc.); cast. convulsión, sacudida. Com si hagués de fer la derrera estremitut, Casellas Sots 90. Rient-se de les extremituts que fa per escapar-se, Scriptorium, juliol 1925.
    Fon.: əstɾəmitút (or.).
    Etim.: de extremitat, per canvi de sufix. En l'accepció || 3 hi ha probablement influència de estremir.