Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  extreure
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

EXTREURE o EXTRAURE v. tr.
|| 1. Treure una cosa d'una posició fixa, per tracció, succió o altra força de fora; cast. extraer. No permeten dit tabernacle sia extret de la iglésia, doc. a. 1632 (Hist. Sóller, ii, 734). El qui en l'aspre guaret clava la rella | y en l'almàcera extrau l'oli més fi, Llorente Versos, i, 166. Extreure un queixal: arrencar-lo. Extreure un projectil: treure'l del cos on s'ha ficat. Extreure bolles, rodolins, etc.: treure d'una bossa o altre recipient les bolles o rodolins d'una elecció, d'una rifa, etc. Per ext., Extreure cònsols, consellers, etc.: elegir persones per a aquests càrrecs traient llurs noms de les bosses, en el sistema d'insaculació. Sien extrets de les dites bosses dos rodolins, doc. a. 1503 (Col. Bof. xli). Ordenen que si algú serà extret en lo offici no puga esser forçat de aceptar dit offici, doc. a. 1584 (Priv. Vilafr. 96).Extreure mercaderies, gèneres: exportar-los, treure'ls d'un país per portar-los a un altre. Especialment: a) Separar, treure d'una substància un dels seus elements o components. Extragué quintes essències ets alambins millorant, Ignor. 55.—b) Escollir i treure d'un llibre o escrit algun passatge que interessa. Mos ha parescut per via de recomanació extreure'n algunes estrofes, Ignor. 73.—c) Extreure una arrel: calcular l'arrel quadrada, cúbica, etc., d'un nombre.
|| 2. ant. refl. Retreure's de fer una cosa; sostreure's a una obligació. Com si cascuns se'n estrahen de venir a aiustar-se per les dites raons, doc. a. 1393 (Col. Bof. xli). Si tu demanes grans dons a ton amich o a Déu vida perpetual o béns temporals o riqueses, no't deus dubtar o estraure de servir-lo en poques coses terrenals, Jahuda Cató 82.
    Fon.:
əstɾέwɾə (or., bal.); estɾáwɾe (occ., val.).
    Conjug.:
segons el model treure.
    Etim.:
del llatí extrahĕre, mat. sign.