DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FÍSIC, FÍSICA adj. i subst.: cast. físico.
I. adj.
|| 1. Pertanyent o concernent a la naturalesa; natural (en oposició a mental, moral, espiritual). «El món físic». Ciències físiques: ciències que estudien els fenòmens de la naturalesa. Es una escepció que fas a favor vostro d'una de les lleys físiques més generals, Penya Mos. iii, 59.
|| 2. Pertanyent a la física (en oposició a químic). Estats físics: els tres estats en què es presenten els cossos, o sia, sòlid, líquid i gasós.
|| 3. Concernent al cos de l'home (en oposició a moral). Defecte físic: defecte del cos. Exercicis físics: moviments i accions que tenen per fi exercitar i enfortir el cos. Educació física: conjunt sistemàtic d'exercicis físics. Sapigué circunscriure ses hores expansives als exercicis gimnàstichs..., aixís desenrotllà ses forses físiques, Vayreda Sanch nova 11.
II. m.
|| 1. Qui professa la física; entès en física. E a tal creure no he io aprou phisichs ne metaphisichs, Febrer Paradís xxiv, 134.
|| 2. ant. Metge teòric; estudiós del cos, de les seves malalties i dels seus remeis. Tan diverses malalties que ya no's poden trobar medicines suficients a curar aquelles, car los antichs phísichs les han ignorades, Metge Somni iv. Los físichs són apellats theòrichs e speculatius, e los metges e cirúrgichs són apellats pràctichs o operatius, Scachs 77.
|| 3. El cos d'una persona, i especialment la part exterior. Cuidar el físic: tenir cura d'embellir-se o d'agençar-se de manera agradable. Li parlava de son físic, Pons Com an., 151.
|| 4. pl. Títol d'un llibre d'Aristòtil (Physicorum), famós entre els estudiosos medievals. La ha determinada Aristòtil en lo libre dels phísichs, Genebreda Cons. 224. Diu lo philosoph en lo quart dels phísichs, Egidi Romà, introd.
    Fon.: fízik (Barc., Palma); físik (Val.).
    Etim.: pres del gr.-llatí physĭcum, mat. sign. I (derivat del gr. φύσις ‘naturalesa’).