DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FÍSTULA (o fístola). f.
|| 1. ant. Càsiafístula. Carga de cassa fistola, Leuda Coll. 1249. Cuy erba que és dita fistola, Nudr. ocells 20.
|| 2. patol. Canal anormal format per una úlcera o cavitat estreta en la pell o en les membranes mucoses; cast. fístula. Ha en lo coll gran mal, ço és, una fístula, doc. a. 1388 (Sanpere, «Dames d'Aragó», 145, ap. Aguiló Dicc.). Exida que's fa el lagremar major e can se creba gita humiditat semblant de clara d'ou, e can molt atura torna fístola, Alcoatí 45 vo. Lo suc del gram e'ls huyls posat ab cotó la nafra e la fístula sana dels angles dels huylls en IX dies, Tres. Pobr. 21. Perforació qui's fa per art és generativa de fístules, Cauliach Coll., ll. ii, c. 1.
    Fon.: fístulə (Barc., Palma); fístula (Val.).
    Etim.: pres del llatí fistŭla, mat. sign. (pròpiament ‘flauta’, ‘tub’).