DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FACÈCIA f.
|| 1. Ocurrència graciosa; allò que un diu o fa per divertir i fer riure (Barc., Tarr., Tortosa, Men.); cast. chiste, agudeza. Dir rahons | desvarions | e maravelles | de cent novelles | e facecies, Spill 2865. Una bella burla o facècia: Dictum facetum, Esteve Eleg. t 5. Explica't d'un cop!—Es una facècia xalada, Ruyra Parada 53.
|| 2. Allò que succeeix digne de veure's o contemplar-se (Mall., Men.). Mirar (o veure) la facècia: mirar o veure passivament allò que s'esdevé «Què feis aquí?—No res, miram la facècia» (Mall., Men.). Una carronya d'asgotzinet feya sa torniola per allà mirant-se la fassèssia, Aguiló Rond. de R. 26. N'Armando... damunt el portal mirant la facècia o 'l trull del carrer, Oliver Obres, ii, 14. Na Marieta... estava a sa finestra per veure la facèssia, Camps Folkl. ii, 22.
|| 3. Peripècia; esdeveniment imprevist i que capgira el curs normal de les coses (Empordà, Gombreny, Tortosa); cast. dificultad, contrariedad, peripecia. «Quines facècies passen en la vida!»«Estava en les facècies de casar-se quan se li morí el pare». Es posà a contar-li de pe a pa totes les facècies, Víct. Cat., Ombr. 82.
|| 4. Malifeta; acció dolenta o desgraciada (Ripoll, Eiv.); cast. desaguisado. «Els francesos feren moltes facècies durant la guerra de la independència».
|| 5. Pena, cosa lamentable (Vall de Ribes); cast. lástima. «Es una verdadera facècia haver de fer això!».
    Fon.: fəsέsiə (or., men., eiv.); fasέsiɛ (Ll.); fasέsia (Tortosa); fəsέ̞si (mall.).
    Etim.: pres del llatí facētia, mat. sign. 1.