DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATFACCIÓ f.: cast. facción.
|| 1. Acte de fer una cosa. Que les dites ordinacions statuts e mudaments e facció de nou de aquells sien justs rahonables e a la dita Almoyna leguts e pertanyents, doc. a. 1392 (Col. Bof. xli, 22). Dega pagar a dit Cardell per la facció de la campana [=per la feina de fer la campana], doc. a. 1713 (Hist. Sóller, ii, 294).
|| 2. Efecte de fer una cosa; manera d'estar feta. Especialment: a) pl. Configuració i línies generals de la cara. «Aquesta noia té unes faccions molt delicades». «Home de faccions dures i grolleres»Inspeccionant minuciosament ses faccions amb senzilla, amb coquetona indiferència, Pons Com an., 152. De faccions mig grolleres mig correctes, Massó Croq. 68.
|| 3. Acte de servei militar. Estar de facció: estar en un acte de servei. Marxant després de la factió ab tot lo gros del exèrcit, doc. a. 1642 (Canyelles Descr. 492). Lo comandant posa en facció al soldat, Lacavalleria Gazoph. Los capitans treballan com los simples soldats que estan en facció, Lacavalleria Gazoph.
|| 4. Lliga o grup de persones unides per a una acció política violenta. Emprocessats per causa de la facció e malesa comesa... contra lo principat, doc. a. 1462 (Col. Bof. xxii, 112). Junta dels de una facció o lliga: Clandestinum concilium, Lacavalleria Gazoph.
Fon.: fəksió (Barc.); faksió (Val.); fəʦió (Palma).
Etim.: pres del llatí factiōne, mat. sign. || 1, 4.