Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  factor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FACTOR
|| 1. m. i f. (-ORA) Autor; el qui fa alguna cosa; cast. factor, autor, hacedor. Regonegués nostre senyor Déu esser son creador e factor, Villena Vita Chr., c. 15. Natura calda la qual és factora de la cura, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, c. 1.
|| 2. m. a) Cadascuna de les quantitats que multiplicades entre si formen un producte. «L'ordre dels factors no altera el producte».—b) Cadascun dels elements o circumstàncies que contribueixen a produir un resultat. Allotjament per als músics, los grans factors de la festa, Serra Calend. folkl. 38. Quant es fan ses partions entre es factors de sa producció econòmica, Aurora 226.—c) Procurador mercantil; persona encarregada de fer compres, vendes i altres operacions de comerç per compte d'altri. Negun venecià o procuradors o factors lurs, doc. a. 1399 (BSAL, ix, 242). Negociant... sens guany algú com fel factor de ton senyor, Spill 12669.—d) Dependent del Comissari de guerra, encarregat de la distribució de queviures a la tropa.—e) Empleat que en les estacions de ferrocarrils té esment a la recepció, expedició i lliurament dels equipatges, mercaderies i altres encàrrecs. Primer minaire, després factor, Caselles Mult.153.
Factor: llin. valencià (Val., Alcoi, etc.).
    Fon.:
fəktó (Barc.); faktóɾ (Val.); fəttó (Palma).
    Etim.:
del llatí factōre, mat. sign. || 1.