DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FACULTAT f.: cast. facultad.
|| 1. Capacitat, possibilitat per a fer alguna cosa. Com un dels scuders... fos desmuntat per aiudar-li a muntar en la hacanea a la donzella, lo caualler ab l'espasa arrancada se mès en mig, tolent-li la facultat de muntar-la, Curial, ii, 24. El talent més gran y les facultats d'estudi no basten, Obrador Arq. lit. 123. a) pl. Aptituds intel·lectuals o d'altre orde espiritual per a fer una cosa. «Aquest poeta no té facultats». Darrera les disbauxes va perdent les facultats, Caselles Mult. 111.—b) ant. Possibilitats econòmiques; recursos per a pagar. Vull que hi sien acullits tants quants les facultats e rendes del espital bastaran e no pus, doc. a. 1475 (BSAL, vii, 203). Lo metge... sia misericordiós segons lo seu treball e facultat del malalt, Cauliach Coll., pròl.
|| 2. Poder moral o legal; dret per a fer una cosa. Sia stada dada licència e facultat, Tirant, c. 60. Los dits comissaris usant de la dita facultat statuexen que de aquí evant haia quatre stamens, doc. a. 1519 (Priv. Vilafr. 86). Va donar facultat per edificar temples, Boades Feyts 33.
|| 3. Ciència o art ensenyada en la Universitat o escola superior. Haja mestres qui ensenyen... Gramàtica o altra facultat que ligen, Eximenis II Reg., c. 13. Segons se diu en altra facultat o sciència, Cauliach Coll., ll. iii, d. 1a, cap. 1.
|| 4. Conjunt de doctors i mestres d'una ciència universitària.
|| 5. Edifici universitari, on es cursen estudis de Facultat. «A les dotze he d'esser a la Facultat per examinar-me».
    Fon.: fəkuɫtát (Barc., Palma); fakuɫtát (Val.).
    Etim.: pres del llatí facultāte, mat. sign. || || 1, 2.