DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FACULTATIU, -IVA adj.
|| 1. Pertanyent a la facultat d'algú; deixat a la facultat d'algú (per oposició a obligatori); cast. facultativo. «La quantia de la multa és facultativa del governador». Examen facultatiu: examen practicat per persona facultada tècnicament o legalment. Insertarem es dictamen d'una comissió facultativa, Ignor. 16. Segons parer facultatiu, científicament demostrat, fou declarada perduda, Pons Com an., 120.
|| 2. m. i f. Persona que professa alguna facultat; que té títol legal per a exercir una professió de caràcter científic o tècnic (especialment en els rams de medicina, farmàcia, arquitectura, enginyeria); cast. facultativo. Fonch enterrat dins el pollar de devant casa seva perque los facultatius no volian que se passàs per dins el poble, doc. a. 1865 (Hist. Sóller, i, 676). Els tres facultatius s'aixecaren per tornar-la a inspeccionar, Oller Febre, ii, 47.
    Fon.: fəkuɫtətíw (Barc., Palma); fakuɫtatíw (Val.).
    Etim.: derivat de facultat.