Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. faedor
veure  2. faedor
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FAEDOR, -ORA m. i f.
|| 1. El qui fa una cosa; autor; cast. hacedor. Oh Déus, ordonador e formador e faedor de totes coses, Llull Cont. 42. 1. Per la qual concordança tot faedor ama sa obra naturalment, Llull Arbre Sc. ii, 88. Los ciutadans... han esguart al faedor de la ley Egidi Romà, ll. i, pt. 2a, c. 10.
|| 2. ant. Factor o procurador mercantil; cast. factor, agente. Que'l capità Discle tenia son faedor dins Nàpols, Muntaner Cròn., c. 113. Lo cambiador... dix al seu fahedor que comptàs encontinent al mercader son depòsit, Scachs 76.
|| 3. El qui dirigeix la mòlta de l'oliva (Artana).
    Var. form.
ant.: fasedor (Teuler o fasedor de cayros, doc. a. 1275 ap. RLR, iv, 363); facedor (Catonius facedor de luita contra los ausetans, doc. a. 1343 ap. Catalana, ii, 184).
    Etim.:
derivat de l'arcaic faer o faser (=fer), amb el sufix -dor (<llatí -tōre).

2. FAEDOR, -ORA adj.
Que ha de fer-se o que pot fer-se; cast. hacedero. No m'és vigares que sia faedor que vosaltres anets llà, Desclot Cròn., c. 157. Sien tenguts de fer totes les coses per ells faedores, doc. a. 1342 (Capmany Mem. ii, 115). Segons que als dits consellers serà ben vist esser fahedor o expedient, doc. a. 1387 (Col. Bof. viii, 252). Amaua Laquesis a Curial... e axí com sabé la batalla faedora entre ell e lo Sanglier, sentí en son cor dolor molt gran, Curial, ii, 86.
    Var. form.
ant.: fasedor (En les messions fasedores per les rescloses, doc. a. 1317, ap. RLR, xxxi, 66)
    Etim.:
de l'arcaic faer o faser (=fer), amb el sufix -dor (<llatí -tōriu).