DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FAIXA f.: cast. faja.
|| 1. Peça de roba molt més llarga que ampla, que serveix per a cenyir el cos per la cintura donant-li dues o més voltes, sia per estrènyer el cos, sia per a subjectar els calçons o altres peces de vestit. Una faxa negra folrada de pells de conil de pocha valor, doc. a. 1410 (Alòs Inv. 27). A aquel qui esta faxa serà ligada, iamés dolor còlica a aquel no s'aiustarà, Tres. Pobr. 51. Faixas brodadas d'or son cosset enrevoltan, Aguiló Poes. 222. Especialment: a) La que es posa als infants per defensar-los el cos o per subjectar-los els bolquers. Que li tramatau huna faxa per l'infant que parirà, doc. a. 1511 (BSAL, x, 317).—b) La que porten com a insígnia els generals i altres majors de tropa, els prelats, els religiosos de certes ordes, etc.—c) per ext., Peça de tela més o menys ampla amb què les dones, els herniats, etc., es subjecten l'abdomen.
|| 2. Cosa estreta que n'envolta o en travessa una altra de més gran. Amb faixes de verdor al cel sospès, Canigó xii. Senyava una faixa oscura sobre la terra d'una part a l'altra de l'hort, Rosselló Many. 63. Especialment: a) heràld. Peça que travessa l'escut horitzontalment d'una banda a l'altra.—b) Franja de color diferent de la resta d'una peça de roba, com bandera, flassada, etc., o d'un altre objecte com un plat, una escudella, etc. Nostres armes reyals feta contenents, ço és, cinch faxes o vies en lonch perque les tres foranes ço és dos e una mijana sien de color groga, les altres però dos les quals seran... entre cascuna forana e mijana seran de color vermeyla, Ordin. Palat. 210.—c) Franja de color diferent que es deixa a la part inferior d'una paret emblanquinada.—d) Franja pintada o motllurada que indica la separació entre dos pisos superposats.—e) Cadascuna de les seccions de diferent color en què solen dividir-se alguns dels ordits que entren en la fabricació de robes de tapisseria. Hagués haver e tenir de larch... XVIII canes e mige, net de faxes e de peçol, doc. a. 1448 (Capmany Mem. ii, 441).—f) Armella o corretja que envolta un objecte per subjectar-lo o reforçar-lo. Çarabatanes grans molt abtament acabades... faxades de cinch faxes de ferre ab dos grossos canons o mascles, doc. a. 1464 (Arx. Gral. R. Val.).—g) Peça planera que va d'una barra a l'altra en el respatller, o d'una cama a l'altra de davant d'una cadira (Mall.).—h) Les parts del llit que van subjectes als pilars (BDC, xx, 305).—i) Tira de paper o de cartolina amb què s'envolta un llibre, periòdic, etc., per enviar-lo sense fer un paquet pròpiament dit.—j) Cadascun dels dos cercles de fusta que van baix del ventre a banda i banda de les bótes i altres recipients similars (Igualada, Tortosa).—l) Corda que ferma l'arbre al banc d'arborar (Costa de Llevant i de Ponent).—m) Corretja de palma que serveix per unir les dues beiasses (Mall.).—n) Corretja que passa per darrera les anques i més avall de la cua d'una bístia (Barc.).—o) Peça de sola que en la sabata va des del tacó fins a la retxa que separa el franc de la planta (Mall.).—p) Núvols de forma recta i horitzontal (Empordà).—q) nàut. Reforç de lona que es posa a una vela, en sentit horitzontal generalment en les veles quadres. Faixa de rissos: cadascuna de les fileres de rissos que porta una vela.—r) Peça de ferro o d'altre metall que, col·locada a la part inferior de la pala del timó, serveix per a introduir-la en l'agulla col·locada a la part inferior de la roda de popa (Val.).—s) Tros de terra molt més llarg que ample (pir-or., or., occ.). Ja se veya desseguit que aquell vi venia de les costes de la Junquera o de les faixes de Racassens, Caseponce Contes Vallesp. 128.
|| 3. Peix teleosti de la família dels tenioidis, espècie Trachypterus falx, que té el cos molt llarguer i estret, semblant a una veta (Tarr.).
    Loc.—a) Tenir tants anys... i els de la faixa, o Tenir-los [als anys] mamats i portats faixa: tenir una persona els anys que diu que té... i els que intenta amagar-se (Empordà).—b) Tenir un roc a la faixa: tenir prou diners estalviats (Empordà). No tingus por: s'avi té un roc a sa faixa i no haurà d'anar a manlleu, Ruyra Pinya, ii, 64.
    Refr.—a) «O faixa, o caixa»: es diu al·ludint a un qui va a mà de fer-se molt ric o molt pobre (Palafrugell).—b) «Una faixa, a l'hivern, és de bon govern» (Olot).—c) «Bonics a la faixa, lletjos a la plaça» (Empordà); «Lletja en faixa, bonica a la plaça» (Manresa); «Bonico en faixa, lleig en dansa» (Alcoi); «Lleig en faixa, guapo en plaça» (Mall.); «Polit en faixa, lleig a sa plaça» (Men.): expressa una creença popular, que els qui d'infants són bonics, de grans són lletjos, i viceversa.
    Fon.: fáʃə (pir-or., or., bal.); fáјʃa (Andorra, Esterri, Tortosa, Cast., Val., Al.); fáјʃɛ (Tremp, Ll., Falset, Gandesa).
    Intens.:—a) Augm.: faixassa, faixarra, faixota.—b) Dim.: faixeta, faixel·la, faixeua, faixiua, faixona, faixí, faixó.
    Etim.: del llatí fascia, mat. sign. || 1.