DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FAIXAR v. tr.
|| 1. Cenyir o embolicar amb una faixa; cast. fajar. Madona Sofies et na Caualera eren en casa del dit Anthoni per calsarli regoles et per faxarlo, doc. a. 1374 (Miret Bech oques, i, 71). Lo pobrellet | unten e faxen, | sovint desfaxen, Spill 5260. Y, a mal de renyons, faixauvos la cama, Proc. Olives 263. Sempre sol dur s'atxa faxada amb so mocador, Roq. 52.
|| 2. Travessar un espai amb una banda estreta o faixa; cast. fajar. Com passen los metèors que el cel faixen, Canigó xii. La ratlla de foc de l'horabaixa | els horitzons de la colina faixa, Alcover Poem. Bíbl. 33.
    Loc.—a) Fes-te faixar!: expressió per a enviar algú a mal viatge (Empordà, Baro.).—b) Faixar a un el cap amb una cosa: pagar-li malament o no pagar-li gens els seus serveis (Val.).
    Fon.: fəʃá (or., bal.); faiʃá (occ.); faјʃáɾ (val.).
    Etim.: del llatí fasciare, mat. sign. || 1.