DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FALAGUER, -ERA adj.
|| 1. Satisfaent, agradable; cast. halagüeño. Les arts poètiques són fort plasents e fallagueres, Genebreda Cons. 22. Axí com l'hom qui viu en galera, | que ja pudor l'és olor falaguera, Ausiàs March, cxiii. Del qui persegueix un falaguer pervindre, Pons Auca 86. Per al que no tenia una mirada de consol, tenia una paraula falaguera, Caselles Mult.106.
|| 2. Afable, que tracta o acull agradosament; que afalaga; cast. halagador, cariñoso. La verge'ns voldria... fingint-se benigne y humil falaguera, Viudes donz. 57. Dins un rotlle de nines falagueres, Canigó ii.
|| 3. Lleuger, que pesa poc (Mall.); cast. ligero. «Aquest sac és més falaguer que s'altre; un infant el pot suspendre». Menja falaguera: la que és bona de digerir, que no afeixuga el ventrell.
|| 4. Àgil, que es mou o obra amb promptitud (Mall., Men.); cast. pronto, ligero. Ab mà forta y falaguera l'eyna afica, Guiraud Poes. 2. Axí poré córrer més falaguer, Alcover Rond. ii, 281. Ompli les veles ratxa fresquívola | y s'emporta la nau falaguera, Costa Horac. 59.
|| 5. Lleuger de llengua; que parla massa, irreflexivament (Men.); cast. ligero. Lo que li havia contat En Bep... eren mals impòsits; a Barcelona no hi havia lladres, y en Bep es paredador mestost era falaguer, A. Ruiz Pablo (Catalana, vi, 63).
|| 6. Lleuger i prompte a pegar; que pega sovint (Men.). «No siguis tan falaguer; sempre estàs mà alta!» (Ciutadella).
|| 7. Que produeix fàcilment; fèrtil (Mall.). «Prop de muntanya i ribera és la terra falaguera» (refr.).
|| 8. Dolent, de baixa forma (Eiv.); cast. malucho. «Aquest menjar és falaguer»: no és gaire bo. «Avui m'he trobat falaguer» (malament, indispost). Cep falaguer: cep de mala casta, que no produeix fruit (Ribera de Sió).
|| 9. topon. La Font Falaguera: font d'aigua molt bona, que es troba prop d'Alfarb (part. jud. de Carlet) i que dóna nom a la Serra Falaguera que separa Torrent i el Pla d'Espioca de la Vall dels Alcalans o Marquesat de Llombai (País Valencià).
    Fon.: fələɣé (or., bal.); falaɣé (occ.); falaɣéɾ (val.).
    Etim.: derivat de l'àrab ḥalaqa, ‘posar llis’.