DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FALLA (ant. escrit fayla, dial. faia). f.
|| 1. Manat de branques o brins d'espart, càrritx o altres plantes seques, que s'encén per fer claror, calar foc, etc.; cast. hacha, antorcha. Hagren appareylades ses fayles, e exiren a les cledes,... E uengren alí foch encès en falles al fenèuol, Jaume I, Cròn. 16. Aquella nuyt... els serrayns aportaren moltes falles e moltes lums enceses, Desclot Cròn., c. 38. Una guarda d'atlots que duen fayes enceses, Roq. 48. Caçar a la falla: manera de caçar a l'encesa, en què s'enlluerna els moixons ajocats i se'ls pega un cop de pala (Freginals).
|| 2. Foguera, generalment festosa (Pallars, Urgell, País Valencià); cast. hoguera. Que tothom hage a tenir lums per les finestres e per les portes e fer falles e grans aluminàries, doc. a. 1458 (arx. mun. d'Igualada). Caych la canela, | féu bé la vela, | lexà-hi fer falles | e flamejar | per no tocar | lo seu de mà, Spill 2473. a) fig. Y en nit tan escura d'amor fent gran falla, Passi cobles 9. Sou de virtuts inextingibla falla, Joan Garau (Cançon. Univ. 326).
|| 3.   Figura o grup de figures fetes de matèria combustible, que es construeixen a diferents carrers i places de la ciutat de València i d'altres poblacions valencianes per la festa de Sant Josep, i que, després d'esser contemplades i comentades pel públic, són cremades en grans fogueres.
|| 4. Planta dipsàcia de l'espècie Cephalaria leucantha, de rizoma llenyós i gruixut, troncs de mig metre a un metre, fulles glabrescents i flors blanquinoses (Bagà); cast. escabiosa de flores blancas.
    Cult. pop.—En l'Alt Pallars, la nit de Sant Joan s'encenen falles, que són tanys de pi assecats al sol i serena des de l'any anterior, i tatxonats de teies seques. Els joves dels pobles que volten la vall d'Àneu les baixen enceses a tot córrer de dalt la muntanya cap a Esterri; les falles es veuen des de deu o dotze pobles de la vall, en els quals també se n'encenen. En arribar els fallaires a la plaça, encenen el foc de Sant Joan, i els nois i noies agafats de les mans volten el foc i canten tota mena de cançons.—A Bagà, alguns dies abans de Nadal, es posen als balcons i finestres de cada casa uns feixets de la planta anomenada faia (Cephalaria leucantha), lligats en forma d'antorxa, i la vetlla de Nadal en tocar Avemaria s'encenen totes les falles i la mainada va pels carrers cridant: «Faia faia de Bagà, Nostre Senyor nat a la paia» (cf. BDC, xviii, 10).—Des de fa pocs anys, a Alacant es fan en la vetlla de Sant Joan unes falles iguals a les de Sant Josep a València; encara que llur denominació oficial és Fogueres de Sant Joan, popularment són anomenades falles.
    Fon.: fáјə (Berguedà, Mall.); fáʎə (Barc.); fáʎa (Esterri, Val.); fáʎɛ (Sort).
    Etim.: del llatí facŭla, mat. sign. || 1.

2. FALLA f. ant.
Fullatge, segons la traducció que Febrer fa de l'italià frondi en aquest passatge de la Divina Comèdia: Nós amduy nos metem per un bosch | qui de nagun sender era signat, | no falles verts, mas tot de color fosch, | no rams novells, mas nuats e envolts, Febrer Inf. xiii, 4.
    Etim.: probablement es tracta del mateix falla art. 1, amb una extensió de significat de ‘manat de brins per a encendre’ a ‘conjunt de brins o fulles’.

3. FALLA f.
|| 1. Falta; carència o absència d'una cosa necessària o útil; cast. falta. «Hi ha molta falla de feina» (Empordà, Garrotxa). «Per falla de diners no hem pogut fer el viatge» (Empordà). «Tenim molta falla de queviures». Fer falla: fer falta, notar-se la seva absència com a inconvenient. «No em fan falla els diners; amb el que guanyo en tinc prou» (Ripollès, Empordà). Per falla de precaucions no em perdria, Ruyra Parada 20. Treure les esquelles a les ovelles perquè cap falla els fan, Scriptorium, setembre 1926. Especialment: a) Defecte o insuficiència de pes, de valor d'una moneda, etc. Fou més en posesió En Bernat de Riumajor de l'offici de les falles de la casa del pes, doc. a. 1472 (Ardits, ii, 510). Era estat dit a consellers que la farina de les falles del pes de la farina era de forments prims en dany dels moliners, Rúbr. Bruniquer, v, 109.—b) Absència, no assistència a un lloc o a un acte on és obligatori o usual assistir. «Me som aturades tantes falles»: m'he reservat tants de dies de poder faltar a la feina (Mallorca). Que'ls procuradors seus degen abatre et retener de la quitació de totz los altres castelans e gardes de les sues forsses, totes les fayles dels dies que seran estatz fora les dites forsses, doc. a. 1317 (RLR, xxxi, 63).—c) Fet de faltar, de no executar-se o no succeir una cosa. Et en açò no fassen falla per res, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 180). De açò vos pregam carament no hage falla, doc. a. 1405 (Capmany Mem. ii, 206).Sens falla (i ant. sens tota falla o sens nulla falla): sens falta, amb tota seguretat. Donam dia... que sens neguna fayla fossen ab nós lo dia de Pascha florida, Jaume I, Cròn. 374. Sàpies que'ns destrohirà sens tota falla, Pere Pasqual, Obres, i, 143. Es-los vijares que sens falla dins un mes seran vidues, Metge Somni iii.—d) Grop, esquerda o altra imperfecció d'una peça de fusta, de pedra, etc.; tros que manca a una peça per a tenir completa sa figura. Més especialment, Solució de continuïtat que en un terreny interromp una estratificació.—e) Solució de continuïtat en una plantació, o sia, lloc on pertocaria haver-hi un arbre o altra planta per a completar el rengle (Segarra, Penedès, Camp de Tarr.).—f) Cep o altra planta morta tot just plantada; empelt o plançó que no pren. «He plantat cinquanta plançons i només he tingut dues falles».
|| 2. Falta; mancament a una llei, obligació, pacte, costum, etc.; cast. falta. Si li membràs bé quantes faylles havia feytes al senyor rey en Jacme frare seu mentre fo rey de Sioília, Muntaner Cròn., c. 283. Vostres carns nues paguen vostres falles, Pere Giberga (Cançon. Aguiló). Especialment: a) Mancament a les regles d'un joc; cast. falla, pifia.—b) Joc de falles: cas del joc de cartes, en què, per no poder matar amb carta del mateix coll del contrari, es juga trumfo. Cert, l'esperar | fon joch de falles, Spill 1628.
    Fon.: fáʎə (pir-or., or., bal.); fáʎɛ, fáʎa (occ., val.).
    Var. ort. ant.: fayla, faylla, fala, fale.
    Etim.: derivat de fallar o fallir.