Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fallida
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FALLIDA f.
|| 1. ant. Falta; el fet d'esser de menys o d'estar absent; cast. falta. Serà banyada per aygua de cuberta o per murades o encara per fallida de crostam, Consolat, c. 64.
|| 2. Mancament; acte de faltar a una obligació, llei, costum, etc.; cast. falta. Interroga aquells si fiu may fallida, Passi cobles 21. Fallen vocables | e diccions, | relacions, | per fer envides | de ses fallides, Spill 654.
|| 3. Acte de fallar, de no donar una cosa el resultat degut o esperat; cast. fallo, fallida, quiebra. Que per matrimoni se cobràs la falida que en altre matrimoni hauia estada, Jaume I, Cròn. 5. Una impressió estranya de mancament, de fallida, Víct. Cat., Cayres 33. Especialment: a) Situació d'un comerciant que per pèrdua dels cabals cessa de fer els seus pagaments; cast. quiebra. Ab una fallida fraudulenta, Ruyra Parada 141. Fer fallida: declarar-se en suspensió de pagaments.—b) fig. Fracàs; acte de caure en el descrèdit, en una demostració d'impotència o de falsetat. «S'ha vist bé la fallida de l'absolutisme».
    Fon.:
fəʎíðə (Barc., Palma); faʎíða (Val.).
    Etim.:
derivat de fallir.