Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  falta
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FALTA f.: cast. falta.
|| 1. Defecte o privació (d'una cosa necessària, o útil, o normal). «Falta d'aliments»; «Falta de salut»; «Falta de gana». Per falta de officials, doc. a. 1383 (Capmany Mem. ii, 173). En haver sabut... la falta de metjes tenien vostres magnifficènties, doc. a. 1551 (BSAL, viii, 35). Per falta de tinta ell se serveix de carbó, Lacavalleria Gazoph. En falta (d'algú): en absència, per no esser-hi. En falta del dit reverendíssim bisbe, Ordin. Univ. 1629, fol 19. A falta (d'una cosa): per mancar-hi, per no tenir-ho. A falta de vinblanch, pots emprar vinagre aclarit amb aygo, Ignor. 63. Fer falta (a qualcú, a algun lloc): esser necessari, haver-hi d'esser. No fan gens de falta a negú, Alcover Cont. 62. Jo no'm puch destorbar gens | perque a sa sitja faç falta, Ferrà Com. Poes. 16. Fer falta (a un lloc): esser-ne absent, no assistir-hi. «A les set és la sessió: no hi facis falta!» Especialment: a) Defecte de la moneda per no esser de llei, per faltar-li part del pes.—b) El fet de no produir-se la menstruació. «Ja ha tingut quatre (cinc, etc.) faltes»: es diu de la dona que es troba en el quart (cinquè, etc.) mes de l'embaràs.—c) Sens falta: amb seguretat, sense mancar-hi. Sian a defora tirades sens falta, Cauliach Coll., ll. iv, d. 1a, c. 5. Li digué que volia cobrar sens falta, Ignor. 38.
|| 2. El fet de mancar a un deure, obligació, regla, norma. Caure en falta: cometre una errada, una infracció; especialment, Cometre una dona pecat de luxúria amb un home (Men.). La consciència ab treball me fa pensar que sia defalliment allò en què no ha ninguna falta, Llull Blanq. 4, 6. Curial... recordant-se de la gran falta que a la Guelfa hauia feta en mirar Laquesis ab ulls desijosos, Curial, i, 24. La molt alta e sense falta sabent senyora, Spill 15158. Especialment: a) Infracció d'una llei sense voluntat de delinquir.—b) El fet de no assistir a un lloc on era obligació d'assistir. «Aquest mes he tingut vuit faltes d'assistència». Penes per als cathedràtics que faran faltas en las llissons, Ordin. Univ. 1596, fol 61.—c) Errada o infracció de les lleis d'un joc. Vist que tanbé tostemps fan falta | al cloure'l joch, Somni J. Joan 2801. Envidar la falta: envidar tot el joc, tots els punts en el joc de truc. «Me n'anava vora vora | per damunt es camí nou; | truc i retruc i val nou, | t'envit la falta, i joc fora» (cançó pop. Llucmajor).
    Loc.
—a) Fer tanta falta com els gossos a missa: no fer gens de falta, no esser necessari ni útil (Maestrat, Val.).—b) Tenir més faltes que una pilota: tenir molts de defectes (val.).—c) Poder donar a algú quinze i falta: esser-li molt superior, molt més entès.
    Refr.
—a) «Per falta d'altre (o de bons), mon pare fonc batlle (o alcalde)»: es diu parlant d'algú que ocupa un càrrec o fa una feina sense tenir la capacitat convenient, només perquè no hi ha ningú més que ho faci.—b) «Qui fa falta a ca-seva, a ca-d'altri fa nosa» (Men.).—c) «Una falta confessada, queda mig perdonada».—d) «Qui no sap callar les seves faltes, mal callarà les dels altres».
    Fon.:
fáɫtə (or., bal.); fáɫta, fáɫtɛ (occ., val.).
    Intens.:
falteta, faltota, falteua, faltiua.
    Etim.:
del llatí vulgar *fallĭta, mat. sign.