Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  fama
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FAMA f.: cast. fama.
|| 1. Veu pública de lloança o blasme; reputació bona o dolenta d'una persona o cosa. Hauíets mala fama per lo món, Jaume I, Cròn. 48. Per la gran fama que hauia ohida de la sanctetat d'aquell sanct hom, Llull Felix, pt. ii, c. 2. Certifiquen-se bonament de la fama, condició e conversació d'aquell, doc. a. 1329 (Col. Bof. viii, 176). A les mies orelles és venguda la fama de una nova font, Alegre Transf. 43. Aquella dona té mala fama, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. especialment, Bona reputació; veu pública estesa de l'excel·lència d'una persona o cosa, i principalment dels fets excel·lents d'una persona en l'exercici de la seva professió. «És un metge de fama». «Ha predicat un orador de molta fama». Llevar la fama a qualcú: malparlar-ne i fer que el tinguin en mal concepte. Que tornen la fama y gran preminència | a vèrgens y viudes honestes y bones, Viudes donz 869. Lo món s'umpl de ta fama, Guiraud Poes. 15. Sense sospitar que no havien fet més que mermular y llevar fames y honres, Ignor. 38.
    Loc.
—a) Metre en fama una cosa: ant. divulgar-la, ferla córrer en veu pública. Per alguna barataria que vol fer, ha mès en fama que sots mort, Metge Somni i.—b) Tornar a qualcú sa fama i s'honra: desdir-se d'una suposició o afirmació que s'havia fet abans en desprestigi d'algú (Mall., Men.).
    Refr.
—a) «Sempre se'n porta la mala fama aquell que no la té gaire bona»: vol dir que el qui té anomenada de dolent, sol esser considerat culpable fins i tot quan no ho és (Olot).—b) «Fama perduda, aigua beguda»: vol dir que la bona anomenada és difícil de recobrar, una volta perduda (Mall.).—c) «Més val fama que diners»: significa que convé més tenir crèdit que riquesa material.—d) «Uns tenen la fama i altres els doblers» (Mall.); «Uns tenen la fama i altres carden la llana» (Cat., Val., Bal.): vol dir que uns tenen l'anomenada bona o dolenta, i altres en treuen profit o en sofreixen les conseqüències.—e) «Agafa (o cria, o cobra) fama, i posa't a jeure» (Cat., Bal.); «Tin bona fama, i gita't a dormir» (Val.): significa que quan un ha adquirit fama en algun sentit, ja pot estar tranquil, perquè difícilment la perdrà.—f) «Bona fama, falta tapa»: significa que el qui té bona anomenada no sol esser mal mirat si té algun defecte o si comet una errada (Santanyí).
    Fon.:
fámə (pir-or., or., bal.); fámɛ, fáma (occ., val.).
    Sinòn.:
anomenada.
    Etim.:
pres del llatí fama, mat. sign.