Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. fanal
veure  2. fanal
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FANAL m.
|| 1. Capsa formada generalment d'un bastiment metàl·lic i que té una o més cares de vidre, dins la qual es posa un llum que calgui guardar del vent o de la pluja; cast. fanal, farol, linterna. Venia la armada a boca sorda sens portar los fanals encesos, doc. a. 1561 (Hist. Sóller, ii, 749). Reculen els xacals | davant els ulls de Resfa, oberts com a fanals, Alcover Poem. Bíbl. 74.
|| 2. pl. Planta de la família de les sapindàcies, espècie Cardiospermum Helicacabum, que té les fulles tripartides, el fruit vesiculós, com un fanalet, i les llavors negres amb una taca blanca en forma de cor; cast. farolillos.
|| 3. pl. Ostentació vanitosa (Barc., Men.); cast. faroles, fanfarronadas.
    Loc.
—a) Estar com un fanal: estar molt dèbil o marejat (Men.). També es diu «estar com un fanal esventat».—b) Tenir el fanal trencat: no tenir seny (La Bisbal).
    Refr.

—«El malalt, en la cara porta el fanal»: vol dir que les persones malaltes no poden dissimular-ho, perquè en porten senyals a la cara (Rojals).
    Fon.:
fənáɫ (pir-or., or., bal.); fanáɫ (occ., val.).
    Intens.:
—a) Augm.: fanalàs, fanalarro, fanalatxo, fanalot.—b) Dim.: fanalet, fanaletxo, fanaleu, fanaliu, fanaló, fanaloi, fanalí, fanalingo, fanalengo, fanalinoi.
    Etim.:
de l'àrab fanār, mat. sign. || 1.

2. FANAL m.:
V. fenal.