DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FANGAR m.
|| 1. Lloc ple de fang; sòl de fang; cast. fangal, lodazal. Rep aquella màcula en aquell fangar, Sermons SVF, ii, 12. Hi arribaren es moros, s'encallaren dins es parat, i es fangar se'ls engolí, Camps Folkl. ii, 67.
|| 2. fig. Lloc o situació difícil o de molt de perill; cast. atolladero. «Dins quin fangar m'he ficat!».
    Fon.: fəŋgá (or., bal.); faŋgá (occ.); faŋgáɾ (val.).
    Etim.: derivat col·lectiu de fang.

2. FANGAR v. tr.
Remoure la terra amb la fanga (pir-or., or., occ.); cast. layar. La Pauleta li cuydava una seixantena de conills, li fangava l'horta, li venia la fruyta sobrera, Víct. Cat., Cayres 191.
    Fon.: fəŋgá (pir-or., or.); faŋgá (occ.).
    Etim.: derivat de fanga art. 1.