DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FANTASMA m. (i vulgarment f.)
|| 1. Imatge que es forma en la fantasia per la impressió produïda pels objectes exteriors en els sentits; cast. fantasma. Aquesta spècia sensibla qui és passada per los senys, la qual ha nom fantasma, Egidi Romà, ll. i, pt. 1a, c. 2.
|| 2. Ombra o visió que apareix en somnis o en el deliri d'una imaginació pertorbada; cast. fantasma. Duptà en son cor de la resurrecció del dit Làtzer, e que no fos ficta per art diabolical o art de nigromancia o cors fantasme o altres incidents, Pere Pasqual, Obres, i, 15. Pahor han dels esperits o de les ànimes e dels fantasmes, Metge Somni iii. Fantasmes són, que allarguen negrencs i ossosos braços, Atlàntida vi.
|| 3. fig. Cosa que apareix com a molt paorosa; cast. fantasma, espectro. En qualsevol coseta veu es fantasma de sa desgràcia, Roq. 33. Aquell fantasma de la misèria, que se'ls apareixia a estones, Pons Com an., 251.
|| 4. Persona que simula un espectre, per esporuguir la gent; cast. fantasma. Axí com algú, vent huna fantasma, Proc. olives 2093. Ses fantarmes [sic] que de vegades sortian p'es carrés, Benejam Ciutad. 85. La gent concep les fantasmes o fantarmes com uns éssers sobrehumans, que poden allargar-se i encongir-se tant com volen; a la regió de Cardona i Solsona consideren la fantasma com a companya del follet, i solen anomenar plegats aquests dos éssers fantàstics: «lo follet i la fantarma».
|| 5. adj. Que deixa veure's o sentir els seus efectes, però no es deixa agafar ni sotmetre a les lleis normals; cast. fantasma. «El vaixell fantasma» (títol d'una obra wagneriana). La columna fantasma: columna de tropes motoritzades que actuen per sorpresa.
|| 6. fig. Persona d'aspecte molt seriós o en certa manera esporuguidor; cast. fantasmón.
|| 7. Espantaocells (Biar).
|| 8. Brunzit d'una fusta lligada a un cordill i rodada amb força; cast. bramadera (Labèrnia-S. Dicc.).
|| 9. Beure de fantasma: manera de beure a galet, que consisteix a tirar-se el líquid al bell mig del front, i d'allà fer-lo anar pels dos costats de la cara fins a la boca, sense deixar-ne caure cap gota, perquè en aquest cas el qui fa de fantasma és tustat pels qui el vigilen. Que begu de fantasma!—Bona, bona! Jo faré sa fantas ma i em beuré tot es vi d'una tirada, Ruyra Pinya, ii, 36 (on segueix la descripció d'aquest joc).
    Fon.: fəntázmə (Barc., Palma); fantázma (Val.). En la pronúncia vulgar, és general la forma fantarma, i en alguns indrets de Mallorca es diu flantarma.
    Intens. (en les accepcions || || 4 i 6): fantasmeta, fantasmassa, fantasmota, fantasmot.
    Etim.: pres del gr.-llatí phantasma, mat. sign. || 1.