DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FARAMALLA f.
|| 1. Conjunt nombrós de persones o animals (dit en to despectiu, significant que són dolents, o inútils, danyosos, insignificants, etc.); cast. faramalla. Derrera seu sortí tota la llocada: una faramalla de pollets, Víct. Cat., Cayres 61. Anava compareixent tota la faramalla dels balls, Ramon Vidales Vaca llet 75. Però que baralla | moguin cans nanells | o la faramalla | dels vils baldufells, Caimari Edif. 66.
|| 2. Conjunt de coses inútils, o desordenades, o massa abundoses, o menyspreables per qualsevol concepte; cast. faramalla, morralla. Me va pegar es flato d'escriure aquesta rondaya per fer sortir a rotlo tota aquesta faramalla de mallorquinadas, Aguiló Rond. de R. 5. En tota aquesta faramalla de fórmules convencionals, Pous Empord. 175.
|| 3. Orgull o jactància sense fonament; cast. junciana, bambolla.
|| 4. (usat com a m.) Embolicaire, home enganyador o informal; cast. trapalón, trapacero. Aquell faramalla d'en Bienvenido, Vilanova Obres, iv, 279.
    Fon.: fəɾəmáʎə (or., bal.); faɾamáʎa (occ., val.).
    Etim.: derivat de faram o feram.