DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FARCIR v. tr.
|| 1. Omplir atapeïdament, en especial de carn trinxada o altres ingredients mengívols; cast. embutir, rellenar. Que nagun carnisser ne son missatge no gos farçir ne cobrir de tel ne de greix ab broques ne en altra manera carn de bou ne de vadell, doc. a. 1375 (arx. mun de Barc.). E puys farcex los dins lo ventre de bones panses ab grans d'ays, Flos medic. 268 vo.
|| 2. Omplir de menjar fins a la sacietat; cast. hartar. Aprés que elles són bé farcides e plenes, entren-se en lurs cambres, Metge Somni iii.
|| 3. fig. Omplir (de cosa material o immaterial); cast. rellenar, atiborrar. Recorria el món farcint d'embaucadors anuncis els periòdics, Pons Com an., 102. Els barris de l'Escorxador, farcits de pobrissalla, Caselles Mult.129.
    Var. form.: facir, fassir (Cost. Tort. IX, xv, 7); fesir (grafia incorrecta, en un doc. de l'any 1551 ap. arx parr de Sta. Col. de Q.: Un enbut pera fesir butiffarres).
    Fon.: fəɾsí (or., bal.); fəsí (pir-or., or.); fasí (occ., Maestr.); fasíɾ (val.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: del llatí farcīre, mat. sign.