DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FARDA f.
|| 1. Conjunt de coses que es porten en un viatge o expedició; cast. carga. Ab les quals sabí com avian carregada una altra farda de lana, doc. a. 1505 (BSAL, x, 301).
|| 2. Conjunt de coses inútils, de poc valor o que fan nosa (Penedès, Segarra). Mestre Bernat lo fferrer comprà un cabasset ab farda, doc. a. 1533 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Especialment: a) Brossa, escombraries; objectes que fan nosa (Ross., Olot, St. Feliu de C.).—b) Conjunt d'hortalisses, de productes de la erra replegats per a menjar (Ross., Camp de Tarr., Ll., Pla d'Urgell). Un llop tenia re que els ossos i la pell; | i des d'un munt de temps no trapava que farda, | mai un bocinet d'anyell, Saisset Lligiu 6.
|| 3. Mainada, conjunt d'infants (Garrotxa, Empordà, Berguedà, Lluçanès, Ribagorça). «Quina farda són aguista canalla!» (Bonansa).
|| 4. Conjunt de gent dolenta o que molesta (Gir., Cardona, Solsona); cast. chusma, purria.
|| 5. Carregament, feixuguesa; cast. pesadez. Si la farda de l'atmosfera no passava d'un entelament, Pons Com an., 98.
    Fon.: fáɾðə (or.); fáɾða (Andorra, Bonansa); fáɾðɛ (Ll., Pla d'Urgell).
    Etim.: de l'àrab farda, ‘farcell o paquet de mercaderies’ (cf. Eguílaz Glos. 396).

2. FARDA f.
Renda o impost que pagaven els estrangers, pel dret de viure dins Espanya; cast. alfarda.
    Loc.
—Pagar farda: haver de fer qualque sacrifici per obtenir una cosa (val.). Ni ampres a qui deixà | perque farda pagaràs, Martí G., Tip. mod. ii, 211.
    Etim.: de l'àrab farḍa, mat. sign. (cf. Eguílaz Glos. 161).

3. FARDA f.
Esquirol (Benassal, Cinctorres); cast. ardilla.
    Etim.: desconeguda; potser relacionable amb el bereber aʽarda ‘rata de camp’ (cf. Coromines en BDC, xxiv, 24).