Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. farda
veure  2. farda
veure  3. farda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FARDA f.
|| 1. Conjunt de coses que es porten en un viatge o expedició; cast. carga. Ab les quals sabí com avian carregada una altra farda de lana, doc. a. 1505 (BSAL, x, 301).
|| 2. Conjunt de coses inútils, de poc valor o que fan nosa (Penedès, Segarra). Mestre Bernat lo fferrer comprà un cabasset ab farda, doc. a. 1533 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Especialment: a) Brossa, escombraries; objectes que fan nosa (Ross., Olot, St. Feliu de C.).—b) Conjunt d'hortalisses, de productes de la erra replegats per a menjar (Ross., Camp de Tarr., Ll., Pla d'Urgell). Un llop tenia re que els ossos i la pell; | i des d'un munt de temps no trapava que farda, | mai un bocinet d'anyell, Saisset Lligiu 6.
|| 3. Mainada, conjunt d'infants (Garrotxa, Empordà, Berguedà, Lluçanès, Ribagorça). «Quina farda són aguista canalla!» (Bonansa).
|| 4. Conjunt de gent dolenta o que molesta (Gir., Cardona, Solsona); cast. chusma, purria.
|| 5. Carregament, feixuguesa; cast. pesadez. Si la farda de l'atmosfera no passava d'un entelament, Pons Com an., 98.
    Fon.:
fáɾðə (or.); fáɾða (Andorra, Bonansa); fáɾðɛ (Ll., Pla d'Urgell).
    Etim.:
de l'àrab farda, ‘farcell o paquet de mercaderies’ (cf. Eguílaz Glos. 396).

2. FARDA f.
Renda o impost que pagaven els estrangers, pel dret de viure dins Espanya; cast. alfarda.
    Loc.

Pagar farda: haver de fer qualque sacrifici per obtenir una cosa (val.). Ni ampres a qui deixà | perque farda pagaràs, Martí G., Tip. mod. ii, 211.
    Etim.:
de l'àrab farḍa, mat. sign. (cf. Eguílaz Glos. 161).

3. FARDA f.
Esquirol (Benassal, Cinctorres); cast. ardilla.
    Etim.:
desconeguda; potser relacionable amb el bereber aʽarda ‘rata de camp’ (cf. Coromines en BDC, xxiv, 24).