DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

FARDATGE m.
|| 1. Conjunt de coses que es porten en un viatge o expedició; cast. bagaje, carga. Lúcio Mànlio, procònsul, dexat lo fardatge, avia agut a fugir, Pujades, 129 vo. (ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. Conjunt de coses inútils, de poc valor o que fan nosa. Cabacet ab fardage, doc. a. 1460 (arx. parr. de Sta. Col. de Q.). Molt fardage de ferro vell, doc. a. 1560 (mat. arx.). Esperant que un altra plena de torrent per carambola s'en torn aquell fardatge, Ignor. 21.
|| 3. Farda, conjunt d'hortalisses (Vilafr. del P.).
|| 4. Comestibles de baixa qualitat (Lluçanès). No tenint ni pa per les persones ni una ambosta de fardatge pel bestiar, Catalana, i, 431.
|| 5. Defecte d'ombrejat que algunes vegades es veu en els dibuixos de les robes estampades per haver-se produït, en la màquina d'estampar, allò que se'n diu un salt de rasquet (Barc.).
    Refr.—a) «No hi ha llinatge que no hi hagi fardatge»: vol dir que en totes les famílies hi ha alguna tara o algun membre poc honrós (Barc.).—b) «No hi ha prometatge sense fardatge» (Manresa).
    Fon.: fəɾdáʤə (or., bal.).
    Etim.: derivat de farda.