Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. farfant
veure  2. farfant
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. FARFANT
|| 1. Faquí, bastaix (Lacavalleria Gazoph.).
|| 2. Golafre, afamegat; persona que sempre menjaria (Massalcoreig, Camp de Tarr.); cast. glotón.
    Fon.:
fəɾfán (or.); faɾfán (occ.).

2. FARFANT, -ANTA m. i f.
Brètol; home o dona enganyador, que no mereix que se'n fiïn (Vic, Men.); cast. bribón, farsante. Colque farfant o farfanta que hi prenia gust explotant sa debilidat de creure paparrutxas, Benejam Ciutad. 89. Amb ses dones vetla es ble, | que no't tractin de farfant, Ballester Xèx.
    Fon.:
fəɾfán (or.); fəɾfánt (men.).
    Etim.:
de l'àrab farḥān ‘alegre, festiu’ (Asín, ap. Al-Andalus, ix, 29). En canvi, Coromines (BDC, xxiv, 26) considera farfant com a participi de present d'un verb arcaic forfar (< llatí foris facere), ‘obrar malament’.