Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  farigola
DIEC2  DDLC  CTILC  Sinònims  CIT  TERMCAT

FARIGOLA (i més dial. frígola). f.
|| 1. imatge  Planta de la família de les labiades, espècie Thymus vulgaris; cast. tomillo. Es un arbust molt aromàtic, de tronc tortuós i molt ramificat, fulles oblongo-lanceolades o linears, i flors rosades o blanquinoses; és planta cercada per a aromatitzar el menjar i la roba. Quant serà ben neta, metets la en sals ab de bona ferigola, Flos medic. 270 vo. Menjau alguna simeta de isop, frígola o de orenga, Agustí Secr. 27.
|| 2. a) Farigola de muntanya: planta labiada de l'espècie Thymus serpillum (V. serpoll).—b) Farigola salsera: planta labiada de l'espècie Thymus Zygis, de fulles linears alesnades, glanduloses i ornades de pestanyes, i de flors blanques o rosades, breument pedicel·lades; cast. tomillo salsero. (Cf. Flora Cat. iv, 331).—c) imatge  Farigola mascle: planta labiada de l'espècie Teucrium capitatum, de fulles estretes, linears o lanceolato-linears, flors blanques o purpúries formant raïm (Cat.).—d) imatge  Planta labiada de l'espècie Teucrium marum (Mall., Men.); té les branques dretes, les fulles petites, ovals, i les flors purpurines, geminades, en raïm foliós; cast. maro, hierba fuerte. La gent atribueix a aquesta planta virtuts medicinals, que es consideren augmentades durant el temps que Nostre Senyor està en el Monument, el dijous i divendres sant (Men.).—e) Farigola mascle: planta primulàcia de l'espècie Coris Monspeliensis, de tronc ramós i cobert de fulles linears, coriàcies, obtuses, flors en espiga compacta cònica terminal, amb el calze vermell i les dents interiors amb una taca negrosa (Cat.); cast. consuelda de peñas, hierba pincel (cf. Flora Cat., iv, 75).
Farigola: llin. existent a Barc., Mataró, Olesa de Bonesvalls, Castellví de la Marca, etc. La variant Frígola es troba com a llin. a Gir., Begur, Casavelles, Cassà de la S., Celrà, Fontcuberta, Vilademat, Vilan. de la Muga, Navata, Batea, Val., Mall., etc.
    Loc.
—a) No deixar criar farigola en un camí: transitar-hi molt.—b) Sopes de farigola i parts de rosari: es diu per indicar el que pertoca fer a una persona ja vella, que no és bona per al treball o per a la vida normal (Montblanc).
    Refr.

—«Terra de farigola, terra de poc pa» (Manresa).
    Cult. pop.
—Es creu que la farigola té virtuts medicinals, sobretot durant el temps que nostre Senyor està en el Monument; per això, davant certes esglésies es posa farigola florida el dijous i divendres sant. Una bella tradició conta que el Calvari va florir de farigola el dia de la mort de Jesucrist.
    Fon.:
fəɾiɣɔ́lə (pir-or., or.); fɾiɣɔ́lə (St. Feliu de G.); fɾiɣúlə (Catllar, Elna, Illa del Tec, Ribesaltes); fɾíɣulə (Alt. Empordà, Men., Eiv.); fɾíɣola (Tortosa, Val., Pego, Al.); fɾíɣolə (Mall.); fəniɣɔ́lə (Penedès).
    Etim.:
incerta. S'ha proposat l'ètim fericŭla, ‘salvatge, planta silvestre’, que ha estat rebutjat per Meyer-Lübke REW 9660 (3.a ed.) perquè no resol el problema de la doble -rr- del provençal ferricula. La forma llatina filicŭla ‘falguera’, un temps acceptada, ha estat també arreconada pel mateix autor per falta de fonament semàntic. Finalment, s'ha proposat l'ètim llatí *ferricŭla, ‘farigola’, que seria una formació dels botànics copiada del gr. syderitis, opinió que sembla afavorida pel fet que la mateixa planta apareix anomenada herba ferraria en el Pseudo-Apuleu.